Lateralitat i aprenentatge

En l’estudi del desenvolupament normal del nen s’observen diferents etapes. Cada una d’elles passa a formar part de la vertebració de la següent. L’evolució correcta està clarament definida, però un factor diferencial en cada nen és la velocitat en la qual s’aconsegueix completar cada una de les etapes.

En l’estudi del desenvolupament normal del nen s’observen diferents etapes. Cada una d’elles passa a formar part de la vertebració de la següent. L’evolució correcta està clarament definida, però un factor diferencial en cada nen és la velocitat en la qual s’aconsegueix completar cada una de les etapes.

Els nens avancen invertint diferents temps. Cal respectar aquesta realitat. No s’ha d’homogeneïtzar la velocitat madurativa neurològica. Hi ha nens que estan preparats per iniciar el procés de la lectura i l’escriptura, mentre que d’altres, encara tenint la mateixa edat, no ho estan.

 

La lateralitat és el procés d’organització cerebral més important per poder afrontar amb eficàcia els aprenentatges de la lectura i l’escriptura.

La lateralitat permet tenir una bona concepció de l’espai, del temps, una bona integració de la informació, tenir una correcta memorització, evocació…

 

Tenir una bona organització lateral és necessari per no cometre alguns errors freqüents: inversions en l’escriptura de nombres, xifres, lletres o paraules, no saber col·locar-se a l’esquerra de la pàgina per escriure un text, no iniciar les operacions matemàtiques bàsiques pel costat dret, tenir dificultat per integrar la informació, recordar les dades estudiades, expressar amb ordre, per via oral i/o escrita, la informació apresa …

 

Quan un nen té dificultat per processar la informació és convenient fer un estudi de la seva dominància lateral o, millor encara, comprovar que el nen té una correcta organització lateral per donar el tret de sortida a l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura.

Hi ha nens que tenen una lateralitat tardana. Inicien l’aprenentatge dels símbols alfanumèrics abans d’haver estructurat el predomini lateral.
D’altres tenen lateralitat contrariada. Fan totes les activitats espontànies amb un costat i escriuen amb la mà contrària. Són esquerrans contrariats o destres contrariats.
També podem trobar nens amb una lateralitat desordenada. No segueixen un patró organitzatiu unificat, fan unes activitats amb un costat i altres amb l’altre. No tenen cap ordre en la seva activitat cognitiva.

 

Els nens amb lateralitat creuada es caracteritzen perquè tenen dominància d’una mà i utilitzen l’ull contrari. Escriuen amb la dreta i miren amb l’ull esquerre, o viceversa. Aquests encreuaments també poden ser presents en la dominància de l’oïda i de la cama. Aquests són els trastorns de lateralitat més freqüents, encara que no els únics. Han de ser diagnosticats amb encert per tractar-los específicament i garantir el bon aprenentatge futur.

 

Per poder definir amb certesa la dominància lateral d’un nen és molt important que la seva organització prelateral estigui ben estructurada. És fonamental que la relació hemisfèrica estigui ben establerta i que la funció visual sigui eficaç. Desajustos visuals poden falsejar els resultats d’una exploració lateral.

Iniciar l’aprenentatge dels coneixements acadèmics tenint una bona organització lateral garanteix una correcta integració dels aprenentatges acadèmics bàsics.

 

Dr. JORGE CATALÁN BALAGUER
c/ Avenir, 8 08006 Barcelona
T.: 93 416 14 49

www.catalanbalaguer.com

 

Deixa un comentari